Alfons V d’Aragó (1396-1458)
“el Magnànim”
Fill de Ferran d’Antequera i Leonor d’Alburquerque , amb vint anys es
converteix en Rei de la Corona de Aragó
i estableix la seua cort a València. En la catedral de València es casa amb la
seua cosina, la Infanta María de Castella. Van residir molts anys al Palau
Reial, avui desaparegut, que també era conegut com el Palau de les tres-centes
claus, en referència a la quantitat d’habitacions que posseïa.
Es considerat un monarca guerrer, amb un fort temperamento, i era un gran protector de les Arts. Tenia un
gran desig d’expandir la Corona pel mediterrani, motiu pel qual va conquistar
Sicília i Nàpols, lloc al que es va traslladar amb la seua cort al 1432 ,
confiant els regnes d’Aragó, Catalunya i
València a la seua esposa. Avui és considerat com a exemple del príncep renaixentista i l’últim gran rei valencià.
Alfonso
V de Aragón (1396-1458)
“el Magnánimo”
Hijo de Fernando de Antequera y Leonor de Alburquerque, con veinte
años se convierte en Rey de la Corona de Aragón y establece su Corte en
Valencia. En la catedral de Valencia se casa con su prima, la Infanta María de
Castilla. Residieron muchos años en el Palacio Real, hoy desaparecido, también
conocido como Palacio de las trescientas llaves, en referencia a la cantidad de
habitaciones que poseía.
Es considerado un monarca guerrero, con un fuerte temperamento, y era
un gran protector de las Artes. Tenía gran deseo de expandir la Corona por el
mediterráneo, motivo que le llevó a conquistar Sicilia y Nápoles, lugar al que
se traslada con su corte en 1432, confiando los reinos de Aragón, Cataluña y
Valencia a su esposa. Hoy está considerado como un ejemplo de príncipe
renacentista y el último gran rey valenciano.
