viernes, 8 de febrero de 2013

La entrañable Leyenda medieval del origen de la Mare de Déu



"La hicieron los Ángeles"

En nuestro Siglo de Oro se fundó el hospital de los inocentes, los amigos del Padre Jofré crearon una cofradía para ayudarle. Aquellos cofrades no tenían una imagen de la Virgen y pidieron al padre Jofré ayuda para poder conseguirla.

Un día, llegaron al hospital tres peregrinos en busca de alojamiento, eran artistas pintores, escultores y doradores, y enterados del deseo de la cofradía, se ofrecieron para hacer la Virgen en tres días. Solo pidieron a cambio, un poco de comida, materiales para trabajar y que nadie les molestara en la ermita llamada Capitulet.

En la madrugada del cuarto día, el padre Jofré, impaciente por ver el trabajo, entró en la capilla y no encontró ni rastro de los peregrinos, pero si de la Virgen que estaba totalmente terminada. Pronto se difundió la noticia y en toda la Valencia se decía que la Virgen, la Feren els Ángels.

 "La Feren els Àngels"

Al nostre Segle d' Or es va fundar l'hospital dels innocents, els amics del Pare Jofré van crear una confraria per ajudar-li. Aquells confrares no tenien una imatge de la Verge i van demanar al pare Jofré ajuda per poder aconseguir-la.

Un dia, van arribar a l'hospital tres pelegrins buscant allotjament, eren artistes pintors, escultors i dauradors, i assabentats del desig de la confraria, es van oferir per fer la Verge en tres dies. Solament van demanar a canvi, una poquet de menjar, materials per treballar i que ningú els molestara en l'ermita anomenada Capitulet.

En la matinada del quart dia, el pare Jofré, impacient per veure el treball, va entrar en la capella i no va trobar ni rastre dels pelegrins, però si de la Verge que estava totalment acabada. Prompte es va difondre la notícia i per tota València es deia que la Verge, la Feren els Ángels.

martes, 5 de febrero de 2013

La puerta más grandiosa para la ciudad Esplendorosa


Torres de Serranos

Son las torres que flanquean una de las doce puertas que se abrían en la muralla de la Valencia. Eran el acceso principal a la ciudad, siendo las más grandes y decoradas de todo el perímetro de la muralla. Fueron un encargo de los Jurados de la ciudad y su construcción comienza en 1392 a manos de Pere Balaguer. A su función defensiva se añade un carácter ceremonial, por lo que fueron revestidas de piedra caliza bien trabajada para que sirvieran de marco a ceremonias y entradas oficiales de embajadores y reyes, como el cortejo que acompaña a los monarcas en la falla municipal.

Antes de terminarlas, y visto el carácter ceremonial que habían adquirido, se añadió una escalinata monumental para mejorar el acceso a la planta noble. En marzo de 1398 terminan las obras de esta monumental puerta, que daba acceso a Valencia y al siglo de mayor esplendor para la ciudad.

Torres de Serrans

Són les torres que flanquegen una de les dotze portes que s'obrien en la muralla de la València. Eren l'accés principal a la ciutat, sent les més grans i decorades de tot el perímetre de la muralla. Van ser un encàrrec dels Jurats de la ciutat i la seua construcció comença en 1392 a les mans de Pere Balaguer. A la seua funció defensiva s'afegix un caràcter cerimonial, pel que van ser revestides de pedra calcària ben treballada perquè serviren de marc a cerimònies i entrades oficials d'ambaixadors i reis, com la comitiva que acompanya als monarques en la falla municipal.
Abans d'acabar-les, i vist el caràcter cerimonial que havien adquirit, es va afegir una escalinata monumental per a millorar l'accés a la planta noble. Al març de 1398 acaben les obres d'aquesta monumental porta, que donava accés a València i al segle de major esplendor per a la ciutat.

viernes, 1 de febrero de 2013

Los Artistas Italianos que pintaron la Gloria de la Catedral



Paolo de San Leocadio (1447-1519)  
y  Francesco Pagano (S. XV)

Son dos pintores italianos que llegaron a Valencia en 1472 bajo la protección del cardenal Rodrigo de Borja (futuro papa Alejandro VI) para decorar la capilla mayor de la catedral. Pintaron al fresco los muros de la capilla mayor, técnica que los pintores valencianos no acababan de dominar. Recibieron por el encargo 3000 ducados, suma que no se volvió a pagar a otro pintor en Valencia entre los siglos XV y XVI.

A Pagano sólo se le conocen los ángeles de la bóveda de la capilla mayor de la catedral y una adoración de los pastores, realizados junto a San Leocadio. De Paolo, sin embargo, se conserva más producción (dispersa en varios museos) ya que desarrolló casi toda su carrera en la península. Fueron los introductores de la estética quattrocentesca italiana en España.

Paolo de San Leocadio (1447-1519)  
i  Francesco Pagano (S. XV)

Són dos pintors italians que van arribar a València en 1472 sota la protecció del cardenal Roderic de Borja (futur papa Alesandre VI) per a decorar la capella major de la catedral. Van pintar al fresc els murs de la capella major, tècnica que els pintors valencians no acabaven de dominar. Van rebre per l'encàrrec 3000 ducats, suma que no es va tornar a pagar a altre pintor a València entre els segles XV i XVI.

A Pagano només se li coneixen els àngels de la volta de la capella major de la catedral i una adoració dels pastors, realitzats juntament amb San Leocadio. De Paolo es conserva més producció (dispersa en diversos museus) ja que va desenvolupar quasi tota la seua carrera en la península. Van ser els introductors de l'estètica quattrocentesca italiana a Espanya.

jueves, 31 de enero de 2013

El Primero de los Papas Valencianos



Calixto III (1378-1458)

Alfonso de Borja y Cavanilles nació en una familia acomodada en la Torreta de Canals. Se formó en Zaragoza y Lérida y tuvo un papel decisivo en la resolución del conflicto del Cisma de Occidente. Al nombramiento como Obispo de Valencia le siguió el de Cardenal en Roma, lo que le llevó a ocupar la Cátedra de San Pedro con el nombre de Calixto III.

Fue el Papa número 209 de la Iglesia Católica. Su pontificado fue breve, apenas tres años en los que canonizó a San Vicente Ferrer, promulgó mediante bula la cruzada contra los turcos e inició la revisión del proceso de Juana de Arco, entre otras cosas. Un sobrino suyo, Rodrigo de Borja, siguió sus pasos y fue Papa con el nombre de Alejandro VI.

Calixte III (1378-1458)

Alfons de Borja i Cavanilles va nàixer en una família acomodada en la Torreta de Canals. Es va formar a Saragossa i Lleida i va tenir un paper decisiu en la resolució del conflicte del Cisma d'Occident. Al nomenament com Bisbe de València li va seguir el de Cardenal a Roma, el que li va dur a ocupar la Càtedra de Sant Pere amb el nom de Calixte III.

Va ser el Papa 209 de l'Església Catòlica. El seu pontificat va ser breu, tot just tres anys en els quals va canonitzar a Sant Vicent Ferrer, va promulgar mitjançant butlla la croada contra els turcs i va iniciar la revisió del procés de Joana d'Arc, entre altres coses. Un nebot seu, Roderic de Borja, va seguir els seus passos i va ser Papa amb el nom d'Alexandre VI.

miércoles, 30 de enero de 2013

Los Concejales de la Valencia medieval



Jurados de la ciudad

Era un cargo foral del Reino de Valencia y se encargaban de hacer cumplir los Fueros, legislación territorial valenciana durante más de cuatro siglos. Entre sus funciones estaba el abastecimiento del Reino, regulando la exportación de cereales o ganado y castigando a los infractores. Tenían capacidad de modificar ordenanzas gremiales, gestionaban las aguas urbanas y fijaban precios de venta de diferentes productos.
Eran seis y vestían una toga púrpura. Había dos del estamento nobiliario y cuatro del popular. Cada estamento tenía un Jurado Principal, o Jurat en Cap,  que se elegía por sorteo.
Jurats de la ciutat
Era un càrrec foral del Regne de València i s'encarregaven de fer complir els Furs, legislació territorial valenciana durant més de quatre segles. Entre les seues funcions estava el proveïment del Regne, regulant l'exportació de cereals o bestiar i castigant als infractors. Tenien capacitat de modificar ordenances gremials, gestionaven les aigües urbanes i fixaven preus de venda de diferents productes.
Eren sis i vestien una toga púrpura. Havia dos de l’estament nobiliari i quatre del popular. Cada estament tenia un Jurat Principal, o Jurat en Cap, que era triat per sorteig.